Partit Liberal d’Andorra 18/12/08

Pot semblar, a priori, una temàtica poc atractiva o poc lluent per dedicar-li un dia internacional. Res més lluny de la realitat.

Els moviments migratoris mundials han representat, i representen, un dels factors que més determinen el funcionament de tota la resta d’elements que composen les societats, ara l’anomenada aldea global. Mereix explicació.

Per exemple, l’economia dels països, i la muntanya russa en que es veu cíclicament immersa, ve determinada en gran mesura per aquells moviments o tendències migratòries que, també cíclicament, exploten en diversos fronts d’aquesta comunitat global. Destinar partides pressupostàries a fer front a despeses sanitàries, assistencials, educatives i laborals entre d’altres, derivades de la migració, ja sigui la entrant o la sortint, modifica i afecta els plantejaments econòmic financers que qualsevol país i obliga a re-dibuixar constantment el mapa socio-econòmic. Això és així, i per tant fet consumat.

Però aquest fet no ha de representar un trauma per a ningú, sempre que el fenomen no esdevingui un element incontrolat. Un descontrol que entra sense embuts al regne de la il•legalitat, a voltes voluntàriament provocat per màfies – com passa des d’alguns països del magreb i d’altres sub-saharians – o fruit de la desesperació d’aquells que no els queda res més que apostar pel costat fosc del conte.

En el dia oficial de la migració cal parar-se a reflexionar sobre que és i que representa que encara hagi gent jugant a la ruleta russa amb al seva vida i amb la dels seus. Persones, com qualsevol de nosaltres, tractant de cercar allò més bàsic fora del seu país d’origen, fugint de sanguinàries guerres i de la fam més ferotge.

Resulta ser un domini senzill en el moment de pensar-hi però difícil quan toca actuar. I aquesta reflexió la fem mirant de cara, i als ulls, a l’òrgan de l’ONU que és responsable d’aquesta matèria... Mirant de cara a l’ONU i fent-li saber que cal més esforç en algunes àrees i menys temps perdut en discussions estèrils sobre d’altres.

Andorra, país d’acollida i de convivència pacífica, és un dels que més pot parlar i demanar. La nostra història avala la bona praxis que s’ha aplicat a la qüestió de la migració. La benvinguda als que venen i el record als que, en temps passats, van haver d’anar a buscar a fora tot allò que el país no els podia oferir.