Font: El Periòdic d'Andorra - 25/05/09

ENTREVISTA // MARC PANTEBRE // PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I SERVEIS D'ANDORRA

Durant quinze anys ha estat col.laborant amb la Cambra i ara, precisament quan la crisi econòmica és la protagonista, n'assumeix la màxima responsabilitat. Ho fa amb il.lusió i positivisme, però conscient de les nombroses dificultats per les quals passa Andorra.

--¿Per què accepta ser-ne el president, en un context com l'actual?
--Professionalment i personal és un repte molt gran. Però estic eternament agraït, ja que és un honor representar aquesta institució de la millor manera que sigui possible.

--El dia que va ser escollit va parlar d'una línia continuista, però ¿quins seran els objectius bàsics?
--Això de la línia continuista, de fet, no m'agrada, per una senzilla raó: no és que jo hagi de continuar el que va fer l'anterior president i el que vingui després hagi de continuar el que jo faci. La Cambra té una doble missió: afavorir l'activitat econòmica i donar serveis a les empreses del país, sigui quin sigui el president que la lideri.
--¿Com treballa la Cambra per dur a terme la doble missió?
--Bàsicament, aquests dos objectius esmentats s'intenten aconseguir donant serveis, sobretot amb els cursos de formació, així com la realització d'enquestes i l'organització de conferències. A més, amb les publicacions que editem, tant les enquestes de conjuntura semestrals com, sobretot, l'informe anual sobre l'activitat econòmica, és com s'incideix sobre els poders públics i es reivindica el paper de la Cambra com a agent econòmic. En definitiva, intentant afavorir l'activitat econòmica.

--Van demanar que l'IVA no superés el 3,5% per tal de no incrementar la pressió fiscal...
--Miri, aquí l'estudi serà decisiu. La Cambra no afirma rotundament que a partir d'un 3,5% d'IVA s'incrementi la pressió fiscal, perquè encara no ho té del tot aclarit. El que mirem és quina incidència tindrà sobre les empreses comercials l'aplicació d'un IVA del 5%. Ja tenim feta una primera part, on s'ha agafat tot el compendi legislatiu. I ara queda una segona part, un estudi de camp que, a partir de la llista dels sectors comercials, reagrupats en 17 categories o subsectors, citarà un nombre significatiu d'empresaris perquè confidencialment expliquin com en el seu subsector afectarà l'aplicació de l'IVA. Aquí podrem veure quin és el percentatge d'IVA que lesiona o repercuteix fiscalment les empeses més enllà del que ho fan ara.

--¿I en faran una mitjana?
--Sí, es farà un ponderament. Per exemple, llet i productes làctics signifiquen l'1,84% del pes que tindrà l'IVA. En canvi, perfumeria i productes de tocador signifiquen el 6,76%, però entre tot es farà una mitja i arribarem a les conclusions com a màxim al mes de juliol. Però la Cambra encara no s'ha decidit pel 3,5% com a xifra definitiva.

--¿Com preveuen incrementar la presència i capacitat d'influir en els àmbits de poder del país?
--A partir dels estudis que realitzem, com ara aquest de l'IVA i també un segon estudi de l'encaix fiscal internacional que, segons la Cambra, ha de tenir Andorra i que es basa en els compromisos d'intercanvi d'informació tributària, ja s'influeix en els poders públics. A més, l'informe econòmic anual és un referent que s'escolta, perquè els números són contrastats. Paral.lelament, també procedim a la publicació d'altres coses que no influeixen directament sobre els poders polítics, però sí sobre els poders econòmics. Per exemple, ara acabem d'editar el Manual Pràctic del Pla General de Comptabilitat, amb 5.000 exemplars.

--De fet, en uns moments en què el nou marc legislatiu ha creat confusions entre molts empresaris, han fet un pas endavant...
--No solament amb al manual del pla general comptable, també els cursos de formació tenen molt a veure amb aquesta ajuda a l'empresari. Durant el 2008, vam organitzar 51 cursos diferents i van passar per la Cambra a formar-se més de 620 alumnes, dels quals el 85% feia una valoració positiva o molt positiva del curs que va fer, així que n'estem molt contents. A part d'això, tenim un servei d'assessorament tècnic comptable, on una persona de la cambra rep o es desplaça a qualsevol empresa que ens ho demani, sempre i quan sigui de menys de 100.000 euros de facturació, per fer un primer acostament a les diferents obligacions comptables. Paral.lelament, també hi ha un servei d'assessorament individual al comerç, on petits comerços que tinguin consultes sobre gestió, estratègies de competitivitat o fidelització del client, entre d'altres, poden rebre una ajuda útil. Ja tenim més de 80 comerços adherits a aquest servei.

--També ha destacat la necessitat d'incrementar la participació dins la Cambra en determinats sectors...
--La Cambra està organitzada en 23 col.legis electorals, que escullen 30 membres dintre dels quatre grans subsectors: comerç, indústria, serveis turístics i serveis financers. I jo quan em refereixo a implicació dels sectors vull dir que alguns d'aquests sí que ja estan associats, com ara la Federació d'Entitats de Comerç d'Andorra, l'Associació de Bancs d'Andorra, etcètera, però després hi ha tot un conjunt molt gran de les 7.000 empreses que hi ha a la Cambra que no estan associades o agrupades en gremis. Per això, jo deia d'intentar que s'ajuntessin una mica més.

--¿Quines són les principals dificultats dels sectors presents?
--Les dificultats, desgraciadament, són múltiples, cosa que complica la situació. Però la crisi que estem vivint a Andorra no és conjuntural, sinó que afecta de ple l'estructura econòmica, qüestiona tot el nostre model d'intercanvis que hem tingut fins ara .Tots els sectors en els quals pivota la Cambra n'estan afectats i, a més, estan interrelacionats. El fet que el sistema financer tingui certes dificultats fa que les empreses no tinguin el finançament que tenien fins ara. A més, el nombre de visitants no és el desitjat. El primer trimestre del 2009, han baixat el 14,75%. I si mirem els que pernocten a Andorra, el 21%. Això, per a l'hostaleria, provoca un descens molt gran. Si comerç i hostaleria no treballen, el nombre d'assalariats baixa i tot plegat afecta sobre les empreses, que ho estan passant molt malament.

--¿I de quina manera es pot influir per intentar millorar la situació?
--Cal consens polític en els temes fonamentals, com ho és la competitivitat de la nostra economia i el marc fiscal; i que precisament aquest marc fiscal que ens ha d'homologar i permetre internacionalitzar la nostra economia sigui al més clar i senzill possible.

--Ara és un bon moment per demanar consens, quan les forces polítiques tracten de trobar-lo...
--És que això no només ho demana la Cambra. La gent, de fet, no entendria que en aquests grans temes no es posessin d'acord les forces polítiques. I nosaltres fem aportacions, donem opinions i ens posem a disposició per col.laborar amb els poders públics, però també estem convençuts que per sortir d'aquesta crisi estructural cal, més que mai, l'esforç de tots plegats.

--¿Quin missatge vol traslladar, en definitiva, als empresaris del país perquè aguantin aquesta crisi i confiïn en sortir-ne amb èxit?
--M'agradaria transmetre un missatge realment optimista. Andorra es troba en un moment molt delicat, complicat, en què gran part de les decisions per sortir de la crisi no es poden prendre des d'aquí, a causa d'aquesta part conjuntural a què el país s'adaptarà, tal com sempre ha fet. Però cal aprofitar que som una economia petita però dinàmica, amb la qual podrem sortir d'aquesta crisi.