Font: Bon Dia - 27/05/09

Experts del món empresarial francès i espanyol es van posar aquest dimarts darrere un faristol per compartir les seves experiències professionals davant el teixit comercial del país. Va ser en el context del 2n Simposi de comerç, que es va celebrar al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i que va estar centrat en les estratègies per consolidar Andorra com a destinació de compres.

Moltes són les conclusions que es poden extreure de la jornada, tantes com assistents hi va haver, 140. No obstant, la més rellevant, destacada i alhora poc sorprenent, seria la recomanació de no encarar la visió comercial del país al diferencial de preus.
I és poc sorprenent pel fet que no han estat, al llarg dels darrers anys, ni un ni dos, sinó molts, els professionals forans que han assenyalat que aquesta via comercial només porta al fracàs. En qualsevol cas, els ponents van reiterar aquesta idea i sobretot la necessitat d’encarar el comerç cap a un model de qualitat, garantint un servei que voregi l’excel·lència i amb unes garanties postvenda que ara per ara estan situades en quotes més aviat baixes al país.

Sota el títol Preus i alguna cosa més, el professor d’Esade Jordi Molina va obrir aquest simposi oferint una conferència molt didàctica, en què va exposar que els clients no compren productes o serveis, sinó experiències i emocions. En aquest sentit, el professor de màrqueting va indicar que el que es busca quan es compra un producte no és que sigui barat, ja que el client sempre va a la recerca d’algun benefici, que “pot ser l’estalvi” o no.

És per això que Molina recomana de manera subversiva, i llegint entre línies, que el teixit empresarial andorrà ampliï horitzons i que es deixi de difondre als quatre vents que el millor d’Andorra és el diferencial de preus i adoptar un model en el qual el client o el turista senti com comprant a Andorra obté més beneficis, sigui pel tracte rebut o pel servei postvenda.

Ja a mig matí es va encetar una taula rodona moderada pel president de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra, David Fraissinet, en què quatre empresaris van explicar la seva experiència al capdavant de les empreses que dirigeixen.

El primer a parlar va ser Jaume Torrens, director adjunt d’IKE Badalona, que va manifestar que per reduir el preu final del producte “s’ha d’intentar reduir al màxim la cadena de producció”. Aquest és el model que aplica IKEA, i que li ha permès reduir any rere any el preu final dels seus productes. Es tracta d’un model, segons Torrens, aplicable a Andorra i que es basaria en gran part a reduir despeses en logística i així fer disminuir el preu final.

Una altra de les exposicions interessants va ser la de Josep Bellera, conseller delegat de Federòptics, que va incidir que cal establir un preu competitiu però no centrar la política de vendes en un preu molt baix, ja que inexorablement això implica “una pèrdua de qualitat”. “Els preus baixos dinamiten el mercat i no aporten cap avantatge real”, va comentar Bellera, que va esmentar que tot i que Andorra ofereix un servei de qualitat, el seu “handicap” és el servei de venda i postvenda, un apartat que, al seu entendre, els comerciants del Principat han de millorar en gran part.

El francès Christian Thorel, director d’una important cadena de llibreries a França, va comentar que és bàsic oferir la màxima “varietat possible d’oferta”, ja que això permet atraure clients al comerç, conscients de la diversitat de productes de l’establiment i amb la seguretat de que hi trobaran el que busquen.

Ja per acabar, el gerent del Grup Pollyana, Lluís Mills, va comentar que els turistes i compradors del Principat consumeixen per oci i per impuls. Aquest tipus de compres s’han d’intentar mantenir i, segons Mills, per aconseguir aquesta fita cal donar un valor afegit al diferencial de preus, que ja no és suficient per fer consumir el turista. Seguretat en la venda i un servei excel·lent són els aspectes que proposen i la direcció cap a on cal treballar.

De la seva banda, la ministra de Comerç en funcions, Conxita Marsol, va fer el discurs de clausura i amb les seves paraules va refermar la proposta dels conferenciants de donar valor afegit al comerç andorrà, més enllà del diferencial de preus. Tot i considerar que aquest diferencial és molt important per al país, reconeix que cal donar un valor afegit al producte que es ven més  enllà del valor econòmic, i que aquest objectiu s’aconseguirà innovant i adaptant el comerç d’Andorra als nous reptes de futur.