|
Font: El Periòdic d'Andorra - 02/06/09
Després que la posada en el marxa de la Comissió Delegada aconseguís frenar la davallada dels Fons de Reserves de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) durant un 2008 marcat pel crac borsari, al 2009 ha començat amb uns aires molt més tranquil.litzadors pel que fa a les inversions de la parapública gràcies, en bona part, a la recuperació progressiva dels mercats borsaris que es va endegar a principi d'aquest any i que s'ha confirmat durant el maig.
Més concretament, segons les dades de la CASS a què ha tingut accés aquest rotatiu, la rendibilitat dels fons de pensió públics del primer trimestre del 2009 s'ha fixat en l'-1,61%. Malgrat que el percentatge continua sent negatiu, si es compara amb els resultats obtinguts en l'acumulat del 2008 o amb l'evolució del mateix període de l'any passat, es dibuixa una clara recuperació.
ixí, el primer trimestre del 2008 la rendibilitat es va situar en el -2,74% mentre que l'acumulat del 2008 va caure fins el -8,66%. A la vegada, una altra de les proves que el mandat de gestió impulsat per la Comissió Delegada que s'ocupa exclusivament del seguiment de les reserves de la parapública està donant uns fruits notables és que amb relació als fons de pensió públics i privats d'altres països, les inversions de la CASS mantenen una rendibilitat molt superior.
'aquesta manera, durant el primer trimestre d'aquest any, tal com es pot comprovar en el gràfic adjunt, només el finlandès State Pension Fund manté uns índexs semblants als productes invertits per la seguretat social (situant-se al -2,40%). A l'altra costat de la balança, tant a França (mitjançant el Fonds de Rérerve pour les retraŒtés) com a Irlanda (a través del National Pensions Reserve Fund) les rendibilitats dels fons són molt inferiors amb un -6,50% i un -6,70% respectivament.
MILLOR QUE ELS PRIVATS
L'evolució de les inversions de la CASS també manté una bona nota si es comparen amb els fons de pensió privats d'altres països amb un perfil de risc similar a l'adoptat per la Comissió Delegada amb el vistiplau del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (75% en renda fix i 25% en renda variable). Així, segons les dades de la CASS, la rendibilitat acumulada fins a l'abril d'aquest any ja registre un percentatge positiu (0,81%), superant per exemple el resultat de BBVA Individual (0,64%), Europular vida (-1,18%), Mapfre Mixto (0,05%), Cajamadrid Mixto 15 (0,25%) o BS Pentapensión (-0,30%).
Tanmateix, tal com va explicar aquest rotatiu al mes de març passat, els fons de reserves de la parapública a data 31 de desembre del 2008 ascendien a 687.912.955,46 euros. Bona part d'aquests dipòsits provenien de la cartera consolidada de renda fixa que es xifra en 434.576.189,55 euros (el 63,17% total del fons) i de la cartera consolidada de renda variable, que s'estipulava en 104.890.021,40 euros (15,25% del total). "La gran caiguda" de la rendibilitat dels fons es va produir a partir del mes d'octubre, quan va caure el -2,04% (de -5,33% a -8,37%).
n aquest sentit, en l'informe que va presentar la Comissió Delegada a principi d'any s'explicava que "del 3 al 10 d'octubre, les borses van perdre, de mitjana, el -22% en tan sols una setmana, esdevenint la pitjor setmana de la història". Tanmateix, com dèiem, des d'aquest any es confirma la tendència en el sentit que si es compara per països les inversions en les reserves de la CASS són de les que han sortit menys mal parades: "Es pot constatar que tots els fons de reserves han obtingut un resultat negatiu al 2008, independentment de la zona geogràfica en la qual es troben", s'indicava en l'estudi.
És més, el treball en qüestió de la Comissió Delegada de la CASS insistia en el fet que l'any passat es va caracteritzar per "ser un dels pitjors anys de la història de les borses" i posaven com a exemple l'evolució de l'índex borsari S&P on es constata que des de l'any 1931 els mercats no havien tornat a baixar entre el -40% i el -50%, en època de plena depressió dels Estats Units. Per tant, "l'any 2008 ha estat un any de crac pel que fa a mercats", hi afegien en el document.
|