Font: El Periòdic d'Andorra - 04/06/09

A Jaume Bartumeu no li agrada recordar la nit de l'1 al 2 de febrer de 1993, coneguda com a nit dels ganivets llargs, en què el procés constituent va estar a punt de quedar en entredit poques hores abans de la votació de la Constitució a la Casa de la Vall. No li agrada recordar-la, però a la sessió del Consell General d'ahir al matí més d'un devia tenir una sensació de déjà vu que el transportava 16 anys enrere.

Els dos candidats ja havien pronunciat els seus discursos, els tres grups parlamentaris s'havien posicionat i el Síndic ja havia anunciat que començava la votació. Els 14 consellers socialdemòcrates votarien a Bartumeu, els 11 reformistes a Joan Gabriel i els tres d'ApC s'abstindrien: Bartumeu seria cap de Govern per majoria simple.

Al fons de la Cambra, el líder d'ApC, Eusebi Nomen, lliurava una nota a un dels nuncis per tal que li fes arribar al Síndic: demanava un recés per tractar una qüestió important abans de la votació. Nomen havia consultat el mòbil uns segons abans i alguna cosa l'havia fet canviar d'opinió... o no. La sessió quedava suspesa i començaven les anades i vingudes entre la sala dels passos perduts, el despatx del Síndic i l'antiga cuina.

La preocupació es reflectia a la cara del candidat reformista: Gabriel creuava la sala i comentava als més afins que Nomen li havia dit que el votaria. Mai un candidat havia rebut amb menys alegria una notícia d'aquest tipus, perquè el suport d'ApC només significava una cosa: bloqueig. Des de la plataforma s'havia especulat diverses vegades amb aquesta opció, però ahir al matí ja tothom la considerava com a part d'una jugada de pòquer i ara, tot de cop, semblava que anava de debò.

Bartumeu, Gabriel, Rodríguez i Baró participaven en reunions d'urgència a porta tancada al despatx del Síndic. ApC s'havia atrinxerat a la cuina: Bringué i Encuentra contemplaven la gran xemeneia amb cara de circumstàncies. Nomen era al cap de casa. Bartumeu va anar fins a la cuina a parlar amb la plataforma. Poc després sonava la campana per convocar altra vegada els consellers a l'hemicicle. Mai deu minuts de recés no havien durat tant.

Bartumeu demanava al Síndic un torn de paraula extraordinari en què es comprometia novament a complir fil per randa l'acord amb ApC. Rodríguez aclaria que potser no havia trobat les paraules adequades. ApC s'abstenia entre les advertències de Nomen. El PS, a diferència del Barça, no arribava a la glòria amb la melodia de Turandot, sinó més aviat amb la música de fons de I Vespri Siciliani.