Font: Diari d'Andorra - 05/06/09

Un dels grans dubtes, possiblement el principal, sobre el model d’aixecament parcial del secret bancari pot haver quedat resolt: no hi haurà retroactivitat.

Un dels principals temors sobre el contingut dels futurs acords d’intercanvi d’informació fiscal era saber si s’aplicarien les noves condicions als diners dels no residents que es troben al sistema financer nacional. El gabinet Pintat sempre havia mantingut que els diners forans actuals havien de quedar fora de qualsevol intercanvi d’informació. Per tant, no es podria aplicar la retroactivitat i quan la Hisenda espanyola o francesa demanessin informació sobre un dels seus contribuents només se’ls facilitaria respecte al capital dipositat amb posterioritat a la signatura del conveni d’intercanvi de dades.

Els convenis que França acaba de signar amb Jersey i Luxemburg avalen aquesta tesi i donen al nou executiu andorrà una arma importantíssima per demanar, com a mínim, el mateix tracte que amb els altres dos petits estats. Pel que fa al conveni amb Luxemburg, el document recull que “un contribuent francès titular d’un compte no declarat” en el ducat “no podrà ser requerit sobre els anys fiscals anteriors al 2010”. En aquest cas s’estipula l’any vinent perquè està previst que sigui quan el conveni començi a aplicar-se. Al mateix temps, l’acord preserva totalment el secret bancari per als ciutadans luxemburguesos.

El conveni amb Jersey estableix en l’article 12 que en els casos previstos en què es pot demanar informació fiscal sobre un contrinuent “serà únicament pel que fa als exercicis fiscals a partir d’aquesta data [d’aplicació] o posteriors o, si no hi ha períodes impositius, totes les càrregues a taxar a partir d’aquesta data o posteriorment”.

Excepció penal
La no retroactivitat només té una excepció, segons recullen els convenis. Concretament, tal com s’especifica en el mateix article 12 de l’acord entre França i Jersey, queden fora del concepte de no retroactivitat “els assumptes fiscals penals vigents fins aquesta data”. Això significa que en el cas d’una causa penal per blanqueig de diners el país al qual se li demana informació fiscal no pot adduir que no es poden fer peticions sobre moviments econòmics anteriors a l’entrada en vigor del conveni.

Aquest punt no canvia gaire respecte de la situació actual, ja que Andorra ja dóna informació sobre els comptes quan es tracta d’una investigació penal com, per exemple, blanqueig per narcotràfic. Fins i tot en diverses ocasions ha estat la mateixa banca nacional o altres organismes, com ara la unitat de prevenció del blanqueig, els que han donat a conèixer a d’altres països l’existència d’activitats sospitoses que han permès desenvolupar amb posterioritat causes penals.

Dotze convencions per sortir
Per sortir de la llista grisa de paradisos cal signar una dotzena de convenis d’intercanvi d’informació fiscal. Els estats que han estat inclosos, com ara Andorra, dins de la llista han iniciat el procés de signatura de convenis per mostrar quan arribi la propera cimera del G-20, a Nova York, que s’han fet avenços constatables en matèria de transparència fiscal. Concretament per a Luxemburg l’acord amb França és ja el tercer després d’haver rubricat anteriorment convenis amb els Estats Units i Holanda. Amb els EUA també han signat recentment Gibraltar o les Bahames.

Intent d’evitar un acord marc amb la Unió Europea
Luxemburg és un exemple clar de la pressa que els ha entrat a tots els estats europeus considerats com a paradisos fiscals per solucionar al més aviat possible la sortida de la llista grisa de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE). La Comissió Europea ha engegat els mecanismes per intentar que els 27 donin un mandat de negociació conjunta amb els paradisos fiscals. Amb aquest mandat, Brussel·les vol aconseguir un sol conveni d’intercanvi d’informació per a tots els països membres.

Tothom dona per fet que la Unió Europea serà un os molt més dur de rosegar a l’hora de negociar. I les condicions d’intercanvi es preveu que siguin més dures, ja que hauran de ser acceptades pels 27. S’especula que en comptes d’intercanvi d’informació a la demanda i en casos concrets i amb aportació de proves Brussel·les exigirà l’anomenat intercanvi automàtic. Luxemburg considera que aquest model acabaria amb el seu sistema financer.