Font: El Periòdic d'Andorra - 13/06/09

El text definitiu de la proposició no de llei contra els paradisos fiscals que prepara el Congrés dels Diputats espanyol ha quedat amb un contingut força genèric que no entra en l'adopció de mesures concretes que perjudiquin de manera directa el futur de les jurisdiccions no cooperants.

Un pacte entre el Grup Socialista i Convergència i Unió ha permès tombar la majoria d'esmenes del Grup d'Esquerra Republicana de Catalunya-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds i del Grup Popular que haurien suposat un atac més directe a les places off shore.

Les esmenes proposades per ERC-IU-ICV eren les que més directament entraven en l'adopció de mesures concretes contra els paradisos fiscals. El grup d'esquerres volia ampliar les limitacions a les societats que operin des de jurisdiccions no cooperants. Si el text inicial de la proposició no de llei del PSOE només preveia el no-reconeixement de les societats constituïdes als paradisos fiscals que duguin a terme pràctiques delictives, un fet que exclou les empreses andorranes, l'esmena proposada i no acceptada pretenia estendre el no-reconeixement a totes les societats dels paradisos fiscals que no tinguin un acord d'intercanvi d'informació amb Espanya, fet que sí perjudicaria les empreses del Principat.

D'altra banda, el redactat final tampoc no inclou la proposta d'ERC-IU-ICV d'obligar les filials d'entitats bancàries espanyoles a subministrar a l'Administració Tributària espanyola el mateix grau d'informació que se'ls exigeix al país veí. Si s'hagués aprovat, aquesta esmena seria una amenaça seriosa, com a mínim, contra una entitat financera andorrana.

La majoria de socialistes i nacionalistes catalans també van permetre rebutjar les propostes del Partit Popular que anaven destinades, no tant a concretar mesures punitives, sinó a dificultar l'evasió de capitals i a evitar la impunitat dels evasors. El PP volia donar al Govern espanyol un termini de sis mesos per acabar amb l'amnistia parcial que suposa el fet que els dipositaris dels paradisos fiscals puguin invertir en deute públic sense revelar la seva identitat. En la mateixa línia, els conservadors demanaven un debat per concretar un pla antifrau que es traduís en un reforçament i una reorganització dels mitjans de què disposa l'Agència Tributària espanyola, "en particular, quant als paradisos fiscals".

POCA CONCRECIÓ
El redactat definitiu de la proposició no de llei continua instant el Govern espanyol a la "supressió del secret bancari", per bé que deixa l'assumpte de l'intercanvi d'informació fiscal en mans d'una futura directiva europea.

El text, que no varia gaire respecte a la proposta inicial dels socialistes, continua parlant de promoure mesures internacionals per acabar amb "la impunitat dels paradisos fiscals" i per "introduir desincentius fiscals per a tot moviment de fons que tingui com a origen o destí un paradís fiscal". Es parla de "penes agreujades" quan el frau fiscal es produeixi utilitzant una jurisdicció off shore i de mecanismes de protecció contra els països no cooperatius, però el redactat és molt genèric per a un text que, en definitiva, no obliga l'Executiu espanyol, sinó que l'insta a actuar en una direcció.