Font: El Periòdic d'Andorra- 13/06/09

L'aplicació del nou Codi del Procediment Civil, la continuïtat de l'actual projecte per la nova llei de la Carrera Judicial i la intervenció de l'advocat a l'inici de la detenció policial són les tres reivindicacions ahir reclamades pel col.lectiu d'advocats d'Andorra.

Segons va explicar el degà del Col.legi d'Advocats, Jean Michel Rascagneres, el Codi del Procediment Civil, que pot ser un primer pas per elaborar el Codi Civil, està en mans del Consell Superior de Justícia. "És tracta d'una feina molt feixuga i una comissió formada pels diferents representants del món de la justícia va fer un dibuix perquè aquest procediment sigui més àgil, però ara toca la redacció de tots els articles", va afirmar Rascagneres. El degà, en el seu discurs s'ahir de presentació en la Cerimònia de la toga, celebrada ahir a la Sala de la Justícia del Parlament andorrà, va explicar que davant de la mancança en aquesta àrea de la justícia d'Andorra, es va veure la possibilitat d'establir un protocol d'actuacions en matèria civil.

Tot i això, l'any passat els advocats i els diferents estaments de la justícia encapçalats pel president de la Batllia van passar al Consell Superior de la Justícia el projecte d'aquest Codi de Procediment Civil i es va formar una comissió específica per a tal efecte. Per la seva part, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va explicar que s'estudiarà "de quina manera podem fer avançar projectes que estan també en curs, com ara la llei del Procediment Civil".

CARRERA JUDICIAL
La necessitat de modificar la llei qualificada de la justícia per regular clarament la carrera judicial és la segona de les reivindicacions. Una reforma que, segons van informar els responsables polítics de l'anterior Govern de Justícia, estava prou avançada i en mans del Consell Superior de Justícia després d'haver participat en el projecte tots els estaments que treballen en la justícia.

En aquest sentit, el degà del Col.legi d'Advocats va destacar "la sensibilitat demostrada pel cap de Govern en fer-se càrrec ell de la Justícia", i va manifestar que espera que la tasca feta amb el projecte de la llei de la Carrera Judicial tingui una continuïtat amb el nou Govern i, com a conseqüència, l'especialització dels batlles, tan demandada. Bartumeu va fer referència al conjunt de les reivindicacions dels advocats i va dir que tot el que ha demanat "és assumible i el que farem és acabar d'empènyer per tal que aquesta llei de la Carrera Judicial s'acabi". El PS, en el seu programa electoral, es comprometia a l'adopció de normes, entre les quals estava la de regular la carrera judicial i també el nou Codi de Procediment Civil.

DEFENSA DES DE LA DETENCIÓ
Pel que fa a la demanda històrica de l'assistència lletrada al detingut de manera immediata, el cap de Govern va manifestar ahir que sempre n'ha estat partidari. Bartumeu va declarar que, en aquest sentit, "és difícil arribar-hi" si existeix un Ministeri de Justícia i Interior, ja que els interessos de la Policia i els de la Justícia xoquen, "perquè la Policia defensa que la presència del lletrat des del primer moment frustra la possibilitat d'obtenir declaracions espontànies, però evidentment, des de l'àmbit de la justícia i tenint en compte decisions recents amb intervenció andorrana del Tribunal Europeu de Drets Humans, cal aquesta assistència", va explicar Bartumeu, el qual, a més, va dir que s'estudiarà aquesta proposta.

El cap de Govern, a més, va afegir-hi en aquest aspecte que el Col.legi d'Advocats "haurà d'assumir una part important de la seva pròpia reivindicació. Caldrà fer un torn d'assistència i aquest torn l'haurà d'assumir el Col.legi i els torns poden ser en horaris intempestius".

ACONSEGUIMENTS
Tot i això, ahir la Cerimònia de la toga no va tenir, tal com sol ser usual, les reivindicacions dels advocats com a eix central de l'acte oficial, sinó que va estar marcada per un ambient diferent. No només perquè va estar presidida per Jaume Bartumeu, com a cap de Govern, en la primera intervenció d'aquest esdeveniment, sinó perquè, a més, el mateix degà del Col.legi d'Advocats no va iniciar el seu discurs amb les reclamacions del Col.legi, sinó que ho va fer amb una sèrie d'agraïments i destacant les fites aconseguides. Així, Rascaganeres va manifestar estar "satisfet" amb els reptes aconseguits en els darrers mesos, com ara tenir gravades les interrogacions policials i poder accedir a les sentències dictades al país, una demanda que venien reclamant des de fa 15 anys.

En la part dels agraïments, el degà va fer una menció especial per a l'anterior ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, i per al també exsecretari d'Estat de Justícia i Interior, Xavier Bardina, per la tasca realitzada.