Font: El Periòdicd'Andorra - 15/06/09

La formació que presideix Enric Pujal ha patit últimament una nova sotragada, ja que l'exministre de Justícia i Interior i exconseller general, Antoni Riberaygua, s'ha sumat a la llista de baixes de la militància del PLA.

Així ho confirma el mateix polític de la capital, que tot i que no es vol allargar en els arguments que l'han portat a prendre aquesta decisió, sí que deixa molt clar que "volia recuperar la meva independència des del punt de vista polític". Igualment, Riberaygua remarca que "marxo sense rancúnia cap al partit i agraint totes les oportunitats que m'ha donat el PLA". En aquest sentit, tot i abandonar el carnet del Partit Liberal, l'exministre explica que continuarà simpatitzant amb els liberals.

DATA SIMBÒLICA
D'altra banda, el mateix Riberaygua també confirma que va escollir una data força simbòlica per comunicar la baixa a la direcció de la formació. I és que l'advocat va escollir ni més ni menys que la jornada de reflexió prèvia a les eleccions generals passades per dur a terme el tràmit. En aquesta qüestió, diverses fonts consultades indiquen que precisament la comunicació de la baixa del PLA el mateix dia de reflexió buscava alguna mena de reacció en el si de la formació, que, a la llarga, no es va produir.

Sigui com sigui, la decisió de Riberaygua afegeix encara més incertesa a un esdevenir del Partit Liberal que ja, per si sol, és força complicat. I és que l'exministre era un dels pesos pesants d'una formació en la qual molts l'havien assenyalat com a successor de Marc Forné primer, i com a relleu d'Albert Pintat després. De fet, abans de la integració del PLA dins de Coalició Reformista, els dirigents liberals van insistir per activa i per passiva a Riberaygua perquè fos el cap de llista als comicis del 26 d'abril. La resposta, però, sempre va ser negativa.

La desvinculació del PLA de Riberaygua se suma a altres baixes sonades que s'han donat en els darrers temps com ara la que en el seu dia va protagonitzar Antoni Martí. De fet, si bé hi ha hagut una diferència en el temps, Riberaygua i Martí han seguit camins força semblants. I és que tots dos, quasi al mateix temps, van renunciar als seus càrrecs electes com a consellers generals liberals, a més de la presidència i la vicepresidència del Grup parlamentari l'any 2003, cosa que va suposar una crisi rellevant dins de l'entorn liberal. Riberaygua va deixar el seu càrrec a l'octubre i, un mes més tard, va arribar el torn de Martí.

Uns anys després i com a conseqüència d'un llarg període de desavinences amb el partit i sobretot amb el que aleshores era el president del PLA i cap de Govern, Albert Pintat, Martí es va donar de baixa de la formació liberal per començar des de la independència un nou camí que es va consumar amb el projecte d'Unió de Poble de les eleccions generals passades, en què el cònsol escaldenc va obtenir una victòria sense pal.liatius. Ara és el mateix Riberaygua el que també aposta per la independència des del vessant polític, tot i que de moment, i a diferència de Martí, sembla que deixarà aparcada per un temps la carrera política.

CURT PERÒ INTENS
Riberaygua --que va tastar la victòria anant a la llista nacional del PLA a les generals del 2001 i quatre anys després, la derrota, anant a la circumscripció parroquial de la capital a les nacionals del 2005 amb Marc Forné--, que sempre ha estat un membre destacat del comitè parroquial d'Andorra la Vella i que, a la vegada, ha tingut un pes específic molt important dins del partit liberal, s'ha caracteritzar per desenvolupar càrrecs polítics de forma intensa però curta. Tal com dèiem, va ser conseller general durant poc més dos anys (gener del 2001-octubre del 2003) i ha estat ministre en la segona part de la legislatura encapçalada per Pintat.