Font: Dairi d'Andorra - 19/06/09

Encara és aviat. I els contactes són incipients. Però l’ala liberal històricament més situada a la dreta de la formació, o una part de la mateixa, ha començat a activar les converses amb vista a explorar la viabilitat de constituir una alternativa política al PLA i a CR.

No parlen de partit. Usen l’eufemisme de moviment polític. La Massana i Canillo serien les parròquies que focalitzarien els contactes, que aquesta setmana han tingut un episodi remarcable. La intenció dels promotors seria estendre la proposta, la idea, el plantejament, a més indrets. De fet, també hi ha hagut polítics d’Andorra la Vella en les trobades que s’han mantingut. Molts dels assistents, asseguren les fonts, han ostentat càrrecs institucionals. A cap no li acabaria de satisfer ni la constitució de CR ni el trencament del PLA. I a tots els preocupa sobre manera la qüestió econòmica.

Procés lent i a l’expectativa
Totes les fonts consultades van assegurar que el marc general del país no els convenç. I que s’està a l’expectativa del nou Govern. I, també, de la nova oposició. Els dubtes que hi ha sobre la futura constitució de CR encara els hauria fet veure com a més necessària la seva irrupció. Més enllà de constatar si encara mantenen la força i la il·lusió de tirar endavant un projecte polític (i convençuts que a l’elector encara li importen les persones –així ho van assegurar ahir algunes de les fonts consultades–), una qüestió important per a alguns dels impulsors dels contactes és trobar un líder clar. Xavier Jordana? Els consultats no ho van negar.

L’exministre s’hauria pres un temps per decidir si torna a la plena activitat jurídica o agafa altres camins. I el de la política activa podria ser-ne un si hi ha camí per fer. A més, la solució donada amb CR no ha convençut el polític canillenc. De moment, el terreny se sondeja. Les parròquies es mouen.

ApC ‘es renta les mans’ sobre el pacte amb el PS
“Haurem de prendre unes cauteles importants perquè el PS no compleix els pactes que signa.” Eusebi Nomen va ser el torero en la primera sessió ordinària del nou Consell. I CR es va “mirar els toros des de la barrera”, com reconeixia el portaveu reformista, Jaume Serra. La disputa la van esbandir –o no– Andorra pel Canvi (ApC) i socialdemòcrates. I les causes del desamor van ser, com estava escrit, les candidatures per proveir les delegacions a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i a l’OSCE.

El guió va anar com estava previst. I, conseqüentment, el president d’ApC va advertir que a partir d’ara ja no pensen concertar res de res amb el PS abans que qualsevol iniciativa legislativa arribi al tràmit parlamentari. Nomen no va voler parlar de pacte trencat perquè, al seu entendre, l’acord de legislatura no estableix cap clàusula en virtut de la qual l’entesa quedi sense efecte. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, evidentment va negar un incom­pliment que el líder d’ApC reiterava de totes les maneres possibles. Amb el reglament del Consell a la mà o els retalls de premsa a la carpeta.

Durant la sessió –de tràmit si no hagués estat per la insistència d’ApC a voler participar en la seva equitat i la seva concertació– els moments de major fricció els van protagonitzar l’ahir etern Nomen i el síndic, un Josep Dalleres que va fer diverses advertències al parlamentari d’ApC i li va acabar negant-ignorant una rèplica després que, com a garant del bon funcionament de la cambra, es demanés en veu alta “si hi hagués hagut equitat si un dels dos grups més votats (CR) s’hagués quedat sense representant”. La resposta que pretenia donar Dalleres se sobreentenia: “no”. El mateix no que li va espetar quan Nomen va demanar: “Em permet una rèplica?” No també li va dir ApC al PS quan els socialdemòcrates, a darrera hora, van oferir un lloc de suplent a la delegació per a l’OSCE. Rodríguez va exposar l’oferta però no en va donar detalls. Nomen va dir que la proposta es va fer, “però fora del pacte”. I el president socialdemòcrata va deixar clar que “el pacte no s’ha de discutir en aquesta sala”. Serra va fer d’àrbitre de tennis: “Hem constatat una discrepància. Aquest desacord no s’havia produït fins ara. És curiós.” En resum: Pilar Riba i Amadeu Rossell al Consell d’Europa, i Rosa Gili i Daniel Armengol a l’OSCE.