Un 67 per cent del jovent de Sant Julià troba dificultats per emancipar-se

Imatge activa Font: Bon Dia - 01/07/09

El Comú de Sant Julià de Lòria va presentar ahir el resultat de les enquestes realitzades, a través del CRES, als sectors de jove i de la tercera edat de la parròquia, per tal de poder analitzar les seves necessitat i actuar “a mig i llarg termini”, tal i com va apuntar la consellera de Social, Beatriz Lorenzo.

D’entre totes les dades comentades, una de les que tenen més rellevància o almenys que reflecteixen l’actual situació de crisi, resulta les dificultats que tenen una bona part del jovent per independitzar-se. En si, un 67 per cent dels enquestats han trobat o troben dificultats per emancipar-se, desglossant la xifra topem amb què gairebé la meitat d’una mostra de 142 persones, li resulta excessiu per a les seves possibilitats el llogar o comprar un habitatge. A més, un 16,8 per cent compta o tindria problemes econòmics, per fer front a les despeses que genera un habitatge, ja sigui el dipòsit que s’ha de donar si se’n lloga un o les despeses corrents, entre d’altres.

A més, un 11 per cent del total abans esmentat compta amb dificultats per assolir una font d’ingressos pròpia i per tant se senten impossibilitats de donar aquest pas.

D’altra banda, proposen tota una sèrie de solucions que van des de baixar el preu dels habitatges, amb un 31,5 per cent, fins a crear pisos de protecció oficial o que el Comú atorgui ajudes, sorprenentment aquest només amb un 7,7% de 168 persones.

En termes generals, comentar que la mostrar es va realitzar en dues fases, una primera composada per 400 joves d’entre 16 i 19 anys feta cap al 29 de novembre i una segona mostra, realitzada a mitjans de gener. Mentre que la primera es va realitzar de manera telefònica, la segona es va fer mitjançant una entrevista personal.

Desconeixement del SAD

D’altra banda, en la part de l’enquesta dedicada a la gent gran, cal destacar que només el 3,6 per cent de tots els enquestats, és a dir uns 260 padrins, fan us actualment del Servei d’Ajuda a Domicili, una xifra baixa que la corporació no va valorar i on també es mostra el desconeixement que la població té d’aquest servei, haven-t’hi 114 padrins, 43,8%, que no coneixien d’existència d’un servei d’aquestes característiques.

Si que coneixem en una bona part però, l’existència de centres de dia, amb un percentatge del 63,8 per cen i tot i que no es detallen quants d’ells l’utilitzen, si que el 44,6 per cent del total, va declrar que estaria interessat en fer-ne ús d’aquesta tipus d’equipaments.

Més enllà d’aquestes qüestions, cal comentar que aquest sector de la població se sent sà i és que gairebé la meitat van indicar que la seva salut era bona o molt bona, amb un 48,8 per cent del total. Binés trobem un 12,7 per cent del total que trobem que la seva salut resulta dolenta i el 38,5 per cent restant, van indicar que el seu estat de salut era regular.

Aquesta mostra del Centre de Recerca Sociològica es va realitzar a 260 persones de com a mínim  65 anys i amb un percentatge del 58,5 per cent de dones i la resta d’homes.

Accions a tirar endavant

Després de tot aquest ball de xifres on es reflecteixen els problemes i les preocupacions d’aquest dos col·lectius, tocava mostrar els diferents projectes que es tiraran endavant des de la corporació i que permetin incrementar la qualitat de vida tant de joves com de padrins.

No obstant, poc per no dir res, va voler avançar al consellera de Social, que al comptar amb projectes encara en estat embrionari, va preferir no donar cap mena de dada al voltant d’aquestes qüestiosn o de futures accions. Si que va indicar que aquests dos sectors enquestats són els que necessiten actuaciones més immediates que no pas el volum de ciutadans d’entre 30 i 64 anys, actualment coberts a nivell de necessitats, segons va donar a entendre la mandatària.

De la seva banda, la tècnica del CRES, Mercè Casals, va indicar que els resultats van ser similars als presentats al 2006 en l’enquesta general sobre la siutació d’Andorra.

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES







Creus que el PLA s'ha de mantenir com a partit i com a marca?